Temps de guerra...

     La guerra civil va agafar molts homes del nostre Païs en plena joventut i va trencar, per lo tant, molts somnis, Punsola va ser un d'ells. Quan va esclatar la guerra tenia 23 anys.

     Havia entrat en "quintes" el 1934 i va retrassar la seva incorporació a l'exèrcit, 

fins a mitjans del 1937, on, després d'un curt període d'instrucció prop d'Artesa de Segre, a la provincia de Lleida, va marxar cap el front d'Aragó, l'octubre d'aquell any. Però aquesta es una història que explicarem més endevant.

     Valgui l'introducció per a dir que, en la segona carta que va escriure a Arcadia, que a les hores ni tan sols era la seva promesa, li va fer un bonic poema, el primer dels molts que li dedicaria al llarg de la seva vida junts.

                                                                       TU - JO

                                                                                                        Ella, Arcadia...

                                               He passat el llindar del pensament.
                                               Allí estaves Tu, latent,

                                               Reflexada en les aigües on Amor corria.

                                               Jo, a les vores,

                                               m'extremia,

                                               al suposar-me uns moments sense Ningú

                                               (Per mi, l'Amor sense Tu

                                               és un amor sense ningú)

                                               I sense Tu,

                                               quin plom tan dens tenen les hores!

                                               M'he embriagat del vi de l'Il·lusió.

                                               Tu bevies, com jo.

                                               Llavi a llavi, apuràvem el nèctar exquisit

                                               dels ceps del cor.

                                               També he sentit

                                               la tamença d'aquest vi sense Il·lusió
                                               (Per mi l'Amor sense Tu-Jo
                                               és un amor sense Il·lusió)
                                               I sense Tu-Jo,
                                               quin vi insuls les vinyes de l'Amor!

                                                                                              Venta de Ballenàs 28-XI-37

      S'han de suposar les moltes engoixes que en aquells moments voltaven la ment del poeta, i que deixà plasmades en  les seves poesies d'aquest periode de guerra. Les contradiccions del seu esperit pacifista, amb les circumstàncies que li tocaba viure, l'allunyament del seu entorn social i familiar i l'enyor d'Arcadia, que seria al gran amor de la seva vida i que tot just estava descobrint...

Arcadia i Punsola, recentment acabada la guerra